Xepo WS

… quant t’he trobat a faltar amic!

Al final la vida és el que passa entre gorres perdudes,
la mar que ens mira, o ens furta la mirada,
mirar-te com aprens i creixes,
la bellessa que ens envolta,
les gambes de Miquel o la taula compartida,
fer Km amb gent que no falla,
un poc de faena de la bona…
salut, rises i bona companyia.

Doncs això hui vull més gambes, cames, llibres,
viatges, somriures, muntanyes, llençols…
i sobre tot a tu. Molt de tu.

.
🌹 🌺🌷🌼🌸💐🪻🌸
noves flors per al meu jardí

.
aquesta tardor s’ha avançat,
i jo no he deixat de plorar.
🍁🍂🍁🍂🍁🍂🍁🍂🍂🍁

La por com a companya,
i fugir com a lleguatge.

Si al final el cim, aquesta felicitat...
està sempre l'autoengany, no?

Jo, el món i la superficialitat.