Ximo Roca. Vitralls d'Art

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

DOCUMENTALS

Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pijors que hom no.n
poria espressar, e Déus farà en breu pus terribles
jois que hom no podria pensar ni aesmar.
Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els filla. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jovens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitats. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era a la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

LLIBRE DE MARAVELLES

DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA

2024 / CENT D'ESTELLÉS

VÍTOL

A nostres precs Ell ou d'orella sorda.
Ausiàs March

Ho interrompé la guerra tot. “Abans de la guerra...”
“En començar la guerra...” “Fou després de la guerra...”
Fou després de la guerra quan ens vàrem conéixer.
Si no fos per la guerra, potser tu seguiries
encara en el teu poble, potser jo en el meu poble.
Ixquérem de la guerra con si fós una cova,
amb les mans agafades, fin i tot innocents.
Fou després de la guerra quan ens vàrem conéixer.
Dúiem senyals secrets de la guerra: els callàvem.
No volíem parlar de la guerra; ens parlaven
de la guerra. “La guerra...” Fugíem pels carrers,
t'agafava amb les mans per la cintura, alçant-te
dos pams damunt la terra: em besaves en l'aire.
Hi havia, lluny, la guerra, una altra guerra encara.
Parlàvem de pel·lícules i menjàvem pel·lícules,
i ens besàvem els dos igual que en les pel·lícules,
i pensàvem la vida igual que les pel·lícules;
i xafàvem les corfes de cacau i tornàvem
amargament a casa, a l'amarg menjador.
“Ho vàrem perdre tor, ¿comprén?, durant la guerra...”

LLIBRE DE MARAVELLES