Ápeiron Ediciones

Aquest treball amplia la reflexió sobre l’experiència del dany, proposant que aquesta és possible tant per a subjectes exclosos com per a aquells produïts per dispositius de poder. En els primers dos capítols, s’estableix un estat de la qüestió basat en el pensament de postguerra de Theodor Adorno, Hannah Arendt, Primo Levi i Jean Améry. Aquests autors coincideixen a analitzar el dany com la presa de consciència d’una manca de reconeixement social que provoca la destrucció del subjecte. L’últim capítol, partint de l’etapa genealògica de Michel Foucault, defensa que el subjecte experimenta el dany en esdevenir conscient de com ha estat constituït per un dispositiu de poder. Finalment, es proposa que aquesta experiència s’ha d’entendre com una forma específica de resistència al biopoder.

Ignasi Verche Arnandis (Betxí, 2000) és graduat en Filosofia i Màster en Pensament Filosòfic Contemporani per la Universitat de València. Pels resultats del grau, va rebre el Premi Extraordinari de la Universitat de València i el Premi a l’Excel·lència Acadèmica de la Generalitat Valenciana. La seua recerca ha estat reconeguda amb el premi Xavier Gómez i Font per la qualitat lingüística del seu TFM. Actualment és investigador predoctoral (FPU) i membre del Departament de Filosofia de la Universitat de València. Sota la direcció de Pedro Jesús Teruel i Sergi Rosell, desenvolupa la seua tesi sobre la naturalesa del desig sexual, tasca que compagina amb la docència universitària.